VIDEO BEYONCE I LA CANÇO DEL PACO

JOCS ANTICS DE LA MEVA EPOCA

Aquí a la vostra esquerra he posat una serie de jocs que he anomena´t SALO RECREATIU. Són jocs que jugava quan tenia 12 o 13 anys, allà sobre l´any 75, quan anava amb els meus amics a un saló recreatiu que li deien EL RENO, que hi havien unes màquines amb aquests jocs, i també hi havien billars, i màquines d´aquestes que tiraves una bola i anava rebotant i quan baixava li donaves a uns botons que tenies a la dreta i a la esquerra, les que es diuen ara Pinboll. També hi havia un altre a la rambla que el portava un home que li dèiem el Charlie. Els futbolins que hi havien la partida valia un DURO. Llavors perquè no ens costes tant, anàvem a l´autobús i canviàvem els duros per fitxes de l´autobús, 1 duro 5 fitxes, i les posàvem al futbolin, i FUNCIONAVA. També me´n recordo de una sala de billars que hi havia al carrer Sant Pere, que hi havien bastants billars i jugàvem al de les caramboles. i ens jugàvem la partida, qui perdia pagava ¡Quins temps aquells! . Jo me´n recordo que anava a treballar a un bar del meu tiet els dissabtes pel mati, i el meu tiet, que en pau descansi, em donava 300 pessetes, i tenia per anar a les màquines i anar al cine el diumenge i tot. Ara, si vas a una sala d´aquestes segur que et deixes 20 o 30 euros en poc temps. Sort en tenen el jovent d´avui amb l´Internet, consoles i demés, que poden jugar de franc, no com nosaltres que d´això no en teníem. I ja per finalitzar, vull saludar a aquests companys de partides, el Juan Carlos, ( mira el seu bloc de maquetes de barcos que a fet ell en l´enllaç que hi ha a l´esquerra de blocs preferits, http://johnnycharliemodelwarships.blogspot.com), el Josep Maria, l´Eduard (al qui li dèiem EL RUBIO) i l´Esteban. Per tots ells, una abraçada ben forta.

EL BARRI DEL SEGLE XX DE TERRASSA

Avui vull parlar una mica del meu barri. Com veieu, visc al barri del segle XX ( el nom li escau de allò mes be perquè sembla que vivim en aquest segle i no en el segle XXI), un barri una mica deixat de la mà de deu. El barri li fa falta una neteja de cara de dalt a baix, perquè la veritat es que no hi han masses equipaments, falten tendes, no se que passa però els constructors no fan locals comercials, i ningú del barri per això no pot posar cap negoci. A mi em van dir que van fer un estudi i que la gent no comprava al barri perquè se n´anava a un centre comercial que esta a la vora d´aquí. Si d´acord, però si es que no es pot anar a ningun lloc al barri per comprar, llavors, on volen que anem a comprar?. Be, li falten moltes coses, guarderies, carrers mal asfaltats, carrers tallats per un mur, en fi, moltes coses. Però el que mes em fa pena, es la plaça del segle XX. Allà on hi anem els veïns a fer la xerrada. La majoria som gent jove amb criatures petites que juguen amb bicicletes i pilotes. Doncs que passa ? Doncs passa que les rajoles de la plaça son de pedretes i quan cau algun nano dons es fan mal, apart de que no es plana. I també que , no s´hi pot anar perquè els mosquits ens mengen vius. Total, que hem decidit alguns pares anar a la Plaça Nova, que allà s´esta d´allò més be i es pot prendre qualsevol refresc en qualsevol local que hi ha mentres els nanos corren i jugan sense prendre mal. Jo li diria al senyor alcalde, que els veïns d´aquest barri estem cansats de projectes, volem realitats i que aquí volem una plaça com la del Progres, Tarradelles, plaça Nova i altres, que aquí nomes se´n recorden quan hi han eleccions. Sr. alcalde, EL SUD TAMBÉ EXISTEIX.

PER QUE COSTA TANT PARLAR EN CATALA?

Treballo en una empresa important de Terrassa, i l´altre dia estava amb una companya comentant una cosa de la feina, parlàvem en castellà, i com que no ens posàvem d`acord, ella es va dirigir a una persona d´un càrrec superior per preguntar-li, i a ella sí es va dirigir en català. Llavors, li vaig dir, - ¿com es que amb aquesta persona parles en català i amb mi en castellà? Em va dir, que ella sabia parlar perfectament el català, però que amb els companys sempre parlava en castellà. Es a dir, he comprovat que quasi tots, i dic quasi tots per no dir tots, els que treballem allà parlem perfectament el català i en canvi ens comuniquem la majoria en castellà. Jo quasi sempre entro en català però la gent sembla que li costi parlar-me en el meu idioma. Crec que com que la majoria esta acostumada a dirigir-se en castellà, malgrat que saben que l´altre persona parla el català, doncs ja no fan cap esforç i continuen parlant en castellà. I això no passa nomes a la feina. Tinc un nen de 9 anys que parla perfectament el català igual que els seus amics, i a l´hora del pati em diu que parlen en castellà entre ells i que a la senyoreta li parlen en català. No se, però crec que tots hauríem de fer un esforç per parlar en català a la feina i a tot arreu. I si nosaltres tenim una conversa amb una persona que sabem que entén i parla el català i ens contesta en castellà, nosaltres tindríem que continuar la conversa en català, perquè això de que es falta de respecta no contestar-li en castellà, res de res, al contrari, la falta de respecte es d´ella amb nosaltres per no seguir la conversa en català, o com a molt que ella segueixi parlant en castellà però nosaltres en català. Que per alguna cosa vivim a Catalunya, ¡que caram!.

PROGRAMA HOMBRES Y MUJERES I VICEVERSA

Quan arribo de treballar trobo a la meva dona veient el programa "hombres y mujeres y viceversa" que tracta d´uns nois o noies que tenen que elegir entre varies noies o nois respectivament fins elegir una o un que serà la seva parella definitiva. Jo no es que el programa me´l miri massa però alguna vegada l´he vist. El que m´estranya d´aquest programa es que només hi van persones que, en principi, no crec que tinguin masses problemes per trobar parella ja que tots o quasi tots son gent amb bons cossos i gens lletjos. Jo crec que aquesta gent el que volen es fer el paperot i dir que han sortit a la tele i fer-se els importants.. Per què el que també m´estranya es que ningú d´ells tingui parella. Crec que tot es una farsa per veure si tenen sort i poder viure del conte como els del Gran hermano, que surten a la tele i al cap de quatre dies ja son periodistes, i en canvi gent que s´ha tret la seva carrera de periodista i que han tingut que treballar de valent per poder ser-ho son menys coneguts. El que passa es que com la gent ho veu pel assumpte del morbo i aquí el que mana son les audiències, doncs així ens va. En fi, el que si se, es que a mi no m´hi veuran massa en aquests programes, ja que jo tinc el sentit de la vergonya per aquestes coses.

EL MEU EQUIP, COM NO, EL BARÇA

Aviat començarà la lliga, i pel que hem vist fins ara, la culerada comença a tindrà una mica de il.lusió desprès de dos anys terribles, passant d un equip esplèndid a ser un equip de vividors. La culpa va ser del entrenador que era massa tou a l´hora de posar una mica de disciplina, i després el president que no va ser capaç d´aturar els actes d´indisciplina que va haver. El detonant de tot això van ser les famoses declaracions de l´ETO, que es molt bon jugador, però te la llengua molt llarga. Espero que el Guardiola li hagi cantat la canya a l´Eto i que no li deixi passar ni una, ni a ell ni a ningú i que no es faci amic de cap jugador. Ell mana i els altres a obeir, i el que no compleixi que no jugui. De moment sembla que la cosa rutlla, i que hi posen ganes i treball i això ja es molt.I sobre tot, menys sauna i gimnàs i mes corre i estratègia.

JOC CREUEM EL RIU

Aquest joc ja fa anys que el baix descobrir. Es molt bo i adictiu.
Es tracte d´una família formada per un pare, una mare, dos fills i dues filles acompanyades d´un policia y un lladre que han de passar a l´altre banda del riu.
A la barca que hi ha nomes hi poden anar dues persones, però nomes poden governar-la el pare, la mare i el policia. Es tracta de passar tothom a l´altre banda però en cap moment el pare no es pot quedar amb cap filla sense que hi sigui la mare, la mare no es pot quedar amb cap fill sense la presencia del pare, i el lladre no es pot quedar sol amb cap membre de la família sense el policia.
Per col.locar la gent a la barca feu clic sobre ells, i per moure la barca sobre les palanques amb bola vermella. Feu clic sobre l´enllaç de la esquerra i a veure si ho aconseguiu.

EL SOL I LA LLUNA

Sóc un amant dels PowerPoint i aquí us deixo un que a mi m´agrada molt. Es la historia entre el sol i la lluna amb musica estupenda. Espero que us agradi. Feu Clic sobre l´enllaç de la esquerra.